La mort del senyor Agustí

La mort del senyor Agustí va deixar en estat de xoc a la seva família. Ningú mai s’hagués esperat aquella trucada que confirmava la seva mort, ni molt menys els seus dos fills, en Bernat i l’Adrià.

El senyor Agustí era un home molt respectat per la gent que el coneixia. Era un home solitari, amb mà de ferro, pel que la seva relació amb els seus fills mai va ser bona. De petit va tenir la mala sort de néixer en una família que no estava molt per ell, però gràcies a la seva feina constant, va crear un gran imperi a la industria jurídica. 

Va quedar vidu quan el seu fill més petit, l’Adrià, només tenia tres anys. Tot i així, ell només pensava en treballar i treballar. En fer diners i aconseguir poder. 

El seu fill petit, l’Adrià, sempre va reclamar l’atenció del seu pare i encara que aquest mai s’havia interessat molt en ell, va decidir seguir les seves passes i fer-se advocat.

Contrari a ell, el seu germà gran, en Bernat, va renunciar a aquella vida i es va allunyar tant com va poder del seu pare, sense perdre mai el contacte amb el seu germà petit.

Una setmana després de la mort del senyor Agustí mentre es trobaven tramitant els últims papers de l’herència i preparant el funeral, van trucar informant que havien trobat el cos de l’Adrià. Algú va entrar forçadament a casa seva per robar i abans de marxar el va assassinar.

El meu company, Jan i jo vam anar a investigar l’escena del crim. El cos inert d’Adrià estava recolzat en una cadira, amb el cap lleugerament inclinat cap endavant i amb els braços penjats als seus costats. Al terra hi havien escrites amb sang les lletres GEN48.

• Que s’han emportat? - li vaig preguntar al forense que hi era inspeccionant amb cura el seu cos.

• Joies. El joier estava obert. Es van deixar unes arracades, però donem per suposat que estava ple.

Em vaig apropar a la finestra per la que van entrar els lladres. Érem a un primer pis, pel que el lladre devia tenir molt clar on era el joier. La finestra estava trencada. Vaig mirar el terra estranyat, no hi havia rastre de cap vidre.

• Era creient? - la veu del meu company em va fer sortir dels meus pensaments.

En Jan va assenyalar una bíblia oberta que hi era a la tauleta de nit.

• Suposo que sí. - vaig contestar estranyat apropant-mi. 

• Hauriem de marxar, s’ha fet tard. - em va avisar el meu company.

• No. Ja sé qui ha matat a l’Adrià.

Qui va matar l’Adrià i perquè està tan segur el detectiu?

Per Mariona Franco i Ruth Llaó

© A WhiteRabbit Production

 Envieu les vostres respostes a: enigmasetmanal@insmontgros.cat

 #FOLLOWTHEWHITERABBIT